Quin dia més espectacular ens ha portat la VolCAT Ara Lleida 2011, en una última etapa on hi ha hagut algunes sorpreses, tot i que no en les victòries finals, que han anat a mans dels dos clars dominadors de la cursa: Luis leao Pinto i Sandra Santanyes.
La jornada d’avui partia de Tremp i després de 55 kilòmteres i quasi tres hores de carrera, ens faria arribar a Àger. Els corredors han près la sortida a les 9:30 del matí, en un dia amb alguns núvols, però sense pluja i que, a mesura que passaven les hores, ha anat millorant de manera destacable.
“Haig d’apretar a l’última ascensió per intentar coronar en primer lloc i començar l’últims descens amb una mica d’avantatge sobre en Trayter”, ens comentava el líder de la prova mentres esmorzava, sabedor de les possibilitats que encara tenia en Marc Trayter de recuperar el 1:36 minuts que perdia sobre el campió portuguès. Tot i així, l’estratègia no ha estat necessària, ja que cap al kilòmetre 5 de cursa, el corredor de l’Escala ha trencat la cadena i ha dit adéu a qualsevol opció de victòria. “Res a dir. No he pogut intentar res ja que la cadena ha dit prou només començar l’etapa”, ens deia el corredor de Radikal Bikes.
Tenint en compte que Trayter havia abandonat, quedava per resoldre si algú podria guanyar la tercera etapa al gran dominador de la prova i líder sòlid de la cursa. Ha estat el suís Kugler qui ha estat forçant el ritme durant gran part de la prova. El primer que ha caigut dels 4 corredors que formaven el grup capdavanter ha estat el seu company d’equip Roberto Heras, qui segons Pinto “ha estat impressionant la feina que ha fet per mi. És un honor veure com un campió del seu nivell estava treballant per ajudar-me. Només puc sentir que gratitut”.
Després ha estat José Manuel Benito, tercer a l’etapa i en la general final, qui ha hagut d’aixecar el peu davant el ritme del corredor de Multivan-Merida. I no ha estat fins als últims kilòmetre de la prova que Kugler ha pogut obrir un petit forat i ha arribat a meta amb 37 segons d’avantatge, emportant-se la victòria d’avui i pujant al segon graó del podi en la classificació general. “Ha estat un dia dur, amb un terreny molt tou i pesat. Volia donar-ho tot per intentar guanyar, però no ha estat fins a l’última baixada que he pogut obrir forat amb en Pinto”, comentava el Campió Nacional Suís.
En la categoria femenina, Sandra Santanyes no ha donat opció a cap corredora. Tal i com ella explica, “avui he sortit amb moltes ganes de demostrar que era la més forta i no permetre que hi hagués dubtes per part de ningú. Estic contenta de guanyar la VolCAT. És la meva tercera participació i haig de dir que m’encanta”.
Sense sorpreses tampoc en les altres categories, on tots els vencedors finals han demostrat una gran solidesa i regularitat.
Amb la d’avui donem per finalitzada la cinquena edició de la VolCAT, després de recórrer quasi 200 kms de mountain bike i superar quasi 5.000 metres de desnivell per la impressionant geografia de les terres de Lleida.
La jornada d’avui partia de Tremp i després de 55 kilòmteres i quasi tres hores de carrera, ens faria arribar a Àger. Els corredors han près la sortida a les 9:30 del matí, en un dia amb alguns núvols, però sense pluja i que, a mesura que passaven les hores, ha anat millorant de manera destacable.
“Haig d’apretar a l’última ascensió per intentar coronar en primer lloc i començar l’últims descens amb una mica d’avantatge sobre en Trayter”, ens comentava el líder de la prova mentres esmorzava, sabedor de les possibilitats que encara tenia en Marc Trayter de recuperar el 1:36 minuts que perdia sobre el campió portuguès. Tot i així, l’estratègia no ha estat necessària, ja que cap al kilòmetre 5 de cursa, el corredor de l’Escala ha trencat la cadena i ha dit adéu a qualsevol opció de victòria. “Res a dir. No he pogut intentar res ja que la cadena ha dit prou només començar l’etapa”, ens deia el corredor de Radikal Bikes.
Tenint en compte que Trayter havia abandonat, quedava per resoldre si algú podria guanyar la tercera etapa al gran dominador de la prova i líder sòlid de la cursa. Ha estat el suís Kugler qui ha estat forçant el ritme durant gran part de la prova. El primer que ha caigut dels 4 corredors que formaven el grup capdavanter ha estat el seu company d’equip Roberto Heras, qui segons Pinto “ha estat impressionant la feina que ha fet per mi. És un honor veure com un campió del seu nivell estava treballant per ajudar-me. Només puc sentir que gratitut”.
Després ha estat José Manuel Benito, tercer a l’etapa i en la general final, qui ha hagut d’aixecar el peu davant el ritme del corredor de Multivan-Merida. I no ha estat fins als últims kilòmetre de la prova que Kugler ha pogut obrir un petit forat i ha arribat a meta amb 37 segons d’avantatge, emportant-se la victòria d’avui i pujant al segon graó del podi en la classificació general. “Ha estat un dia dur, amb un terreny molt tou i pesat. Volia donar-ho tot per intentar guanyar, però no ha estat fins a l’última baixada que he pogut obrir forat amb en Pinto”, comentava el Campió Nacional Suís.
En la categoria femenina, Sandra Santanyes no ha donat opció a cap corredora. Tal i com ella explica, “avui he sortit amb moltes ganes de demostrar que era la més forta i no permetre que hi hagués dubtes per part de ningú. Estic contenta de guanyar la VolCAT. És la meva tercera participació i haig de dir que m’encanta”.
Sense sorpreses tampoc en les altres categories, on tots els vencedors finals han demostrat una gran solidesa i regularitat.
Amb la d’avui donem per finalitzada la cinquena edició de la VolCAT, després de recórrer quasi 200 kms de mountain bike i superar quasi 5.000 metres de desnivell per la impressionant geografia de les terres de Lleida.
